Un llibre sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, per damaunt de tot, sobre lamor. Lany 2004, Emmanuel Carrère i la seva dona Hélène viatjaven a Sri Lanka amb la intenció de salvar una relació que semblava a punt de fracassar. Quan el tsunami de loceà Índic va devastar tota la costa del sud-est asiàtic, es van trobar enmig de la tasca dolorosa i traumàtica dacompanyar una jove parella de compatriotes que buscaven el cos de la seva filla de quatre anys.Uns mesos més tard, encara van haver de fer front a una altra història amarga que ja reverberava durant els dies que van passar de vacances: la del càncer que acabaria amb la mort de la Juliette, la germana de lHélène. I a lepicentre de la història encara hi apareixeran les converses que Carrère va mantenir amb lÉtienne, jutge i excompany de feina de la Juliette, amb qui havien arribat a travar una relació molt íntima arran de la malaltia que compartien, i que són una lliçó moral i sentimental sobre la nostra manera de relacionar-nos quan sembla que tot sensorra.Així ho presentava el mateix Carrère a ledició francesa del llibre: «Amb pocs mesos de diferència, la vida em va fer ser testimoni dels dos fets que més mespanten del món: la mort duna nena per als seus pares, la duna dona jove per a les seves filles i el seu marit. [...] Aquest llibre tracta sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, sobretot, lamor. Tot el que shi explica és cert».
