“El Guardià Invisible” de Dolores Redondo és una obra que ha captivat als lectors amb la seva mescla de thriller i elements sobrenaturals. Publicada el 2013, aquesta novel·la marca l'inici de la Trilogia del Baztán, sèrie que consolidarà Redondo com a autora de referència en el gènere del misteri.
La trama es desembolica a la vall del Baztán, una regió mística del nord d'Espanya. La inspectora Amaia Salazar torna al seu poble natal per a investigar el brutal assassinat d'una adolescent el cos de la qual apareix en circumstàncies desconcertants. Redondo teixeix una narrativa intricant que combina elements de folklore local amb una recerca policial intensa. L'autora crea un ambient fosc i evocador, submergint al lector en un món on el real i el sobrenatural s’entrellacen.
Salazar, es destaca com un personatge complex i multifacètic en la caracterització del qual radica la força de la novel·la. El seu retorn al Baztán no sols la col·loca en el centre de la recerca de l'assassinat, sinó que també la submergeix en un viatge personal a través dels foscos records de la seva infància. L’escriptora explora hàbilment les complexitats psicològiques d'Amaia, utilitzant la seva connexió amb el passat per a aprofundir la trama i aborda temes com la memòria reprimida, el trauma i la relació entre la protagonista i la seva família, agregant capes de profunditat que van més enllà de la recerca criminal.
El component psicològic, però es manifesta no sols en Amaia, sinó també en altres personatges secundaris —cadascun amb la seva pròpia càrrega emocional— dels que l’autora n’explora les motivacions, conflictes interns i foscors, creant un entramat de relacions complexes i revelacions que contribueix al caire psicològic que impregna tota la novel·la.
L'aspecte macabre i morbós es manifesta en la descripció detallada dels crims i en l'atmosfera ombrívola que embolica la narrativa. Redondo empra un llenguatge vívid per a retratar les escenes, generant una sensació d'inquietud i horror. Els crims, lluny de ser simplement esdeveniments violents, es converteixen en símbols que exploren el més fosc de la psique humana. L'autora juga amb la dualitat del quotidià i el macabre, portant al lector a les profunditats pertorbadores de la ment criminal, no obstant això, l'autora és capaç de mantenir una distància suficient a l'hora d'explicar els fets evitant morbositats innecessàries creant un producte que parteix del morbo, però s'encalça elegant. El misteri en “El Guardià Invisible” es desenvolupa però amb mestratge, desvelant pistes de manera gradual i mantenint l'atenció del lector en tot moment. Redondo incorpora elements culturals i mitològics del Baztán, afegint una dimensió única a la història i demostrant una habilitat innata per a construir suspens.
Malgrat les moltes virtuts d’“El Guardià Invisible”, han d'assenyalar-se certs elements que podrien considerar-se potencialment menys favorables per alguns lectors. Un dels punts que possiblement genera opinions mixtes és la introducció d'elements sobrenaturals en la trama. Incorporar elements místics i mitològics propis de la regió del Baztán fa un gir inesperat al gènere del thriller, la qual cosa podria no ser del gust de tots els lectors. Aquells que prefereixen trames més realistes i basades en fets concrets podrien trobar que la inclusió d'elements sobrenaturals distreu o allunya la història de la convencionalitat del gènere.
La complexitat de la trama pot ser també objecte de crítiques doncs la narrativa és plena d'intriga i girs que densifiquen puntualment la trama, exigint a l’espectador una atenció i concentració considerables. Aquesta complexitat podria resultar, però desafiadora per a aquells que busquen una experiència de lectura més directa i lleugera. A més encara que la construcció del món i la
profunditat dels personatges són aspectes elogiats, també fan que la trama puntualment s’eixampli més enllà del necessari, afectant el ritme i la tensió de la narrativa.
Malgrat tot "El Guardià Invisible" es destaca com un thriller que va més enllà dels límits convencionals. Elogiable per la seva originalitat, caracterització i construcció del suspens, la introducció d'elements sobrenaturals, la complexitat de la trama i l'extensió de la novel·la són no obstant aspectes que alguns lectors podrien considerar desafiadors o menys atractius. Aquests elements negatius són, però merament subjectius i dependran exclusivament del gust individual de cada lector i de les seves preferències quant al tipus de narrativa i gènere literari que busquen. La novel·la sens dubte ha deixat una impressió duradora en el gènere, portant a l'autora i la seva Trilogia del Baztán a l'atenció internacional.
Vols llegir aquest llibre? Fes clic aquí.
Recomanació a càrrec d'Acher Lorien Begué.
sdfdsf
hfdgfgfgf
“El Mentalista”, nascut de la col·laboració magistral entre Camila Läckberg i Henrik Fexeus, no sols se submergeix en les complexitats de la ment humana, sinó que també teixeix una trama policial que manté al lector al caient de la butaca. Aquest híbrid, publicat el 2022, fusiona el suspens característic de Läckberg amb l'astuta perspicàcia psicològica de Fexeus, creant una simfonia literària que desafia tota expectativa.
La força de l'obra resideix en la construcció meticulosa dels personatges, tant en l'equip de detectius com en l’excèntric mentalista. Läckberg i Fexeus han donat a llum a protagonistes complexos, carismàtics i multidimensionals, cadascun amb la seva pròpia història i motivacions Els personatges, en la seva diversitat, són autèntics, complexos i indispensables, tots ells aportant capes de profunditat a la narrativa. El mentalista, amb la seva enigmàtica astúcia, desafia les convencions del gènere, oferint un heroi que llisca entre la llum i l'ombra.
La trama, hàbilment elaborada, es desplega amb mestratge a mesura que els misteris es deixen entreveure. La narrativa, esquitxada de girs sorprenents, manté un ritme que incita a una compulsiva lectura. L'habilitat de Läckberg per a crear suspens i la destresa de Fexeus en la psicologia s'entrellacen de manera harmoniosa, oferint una experiència indeleble, rica i única.
Encara que la trama policial contribueix com un element emocionant a la història, certs desenllaços poden ser previsibles per a lectors familiaritzats amb el gènere. L'estructura de recerca, encara que sòlida, segueix puntualment camins tipificats que podrien restar originalitat a la trama. No obstant això, aquests lleus malencerts estan contrarestats pel mestratge amb què es desenvolupen els personatges, mantenint l'interès del lector més enllà dels aspectes purament detectivescos.
L'exploració de la psicologia humana, a càrrec de Fexeus, s'integra hàbilment en la trama. Els pensaments i motivacions dels personatges es revelen amb astúcia, contribuint a la construcció d'una xarxa d'intrigues psicològiques. No obstant això, a vegades, les reflexions internes poden tornar-se massa explícites, interrompent el flux narratiu i perdent (o guanyant) l’atenció de l’espectador.
La dinàmica entre l'equip de detectius i el mentalista agrega un toc distintiu a l'obra. La interacció entre mètodes analítics i habilitats intuïtives crea una tensió narrativa que se suma al suspens general. No obstant això, l'alternança entre aquestes perspectives i línies temporals, si bé busca enriquir la trama, pot resultar confusa i dificultar la connexió amb els personatges, dispersant l'atenció del lector novell.
Malgrat aquests desafiaments, “El Mentalista” s'erigeix en una obra que fusiona el millor de dos literats. Els personatges i la trama son testimoni de la capacitat de Läckberg i Fexeus per a desafiar les expectatives del lector i oferir una experiència literària de qualitat. En definitiva, un producte de ments doctes que, malgrat els seus alts i baixos, deixa una empremta perdurable en el panorama literari contemporani.
Vols llegir aquest llibre? Fes clic aquí.
Andrea Camilleri, director teatral i guionista, neix el 1925 a Sicília -Porto Empedocle-. S’inicia en el món literari amb muntatges d'obres de Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques audiovisuals. Camilleri és l'arbre que ha donat fruit a una extensa collita literària entre la qual es troba la sèrie Montalbano, la seva escala a l’èxit.
Abans de llegir Camilleri hem de tenir present que l’estructura policíaca d'aquestes històries funciona com a pretext de l'autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un viu retrat de la societat siciliana.
Els títols del «cicle Montalbano» són coneguts per captar la bellesa i complexitat de la vida siciliana, alhora que es presenten intrigants casos criminals que captiven al lector. El protagonista, el comissari Salvo Montalbano, és un personatge carismàtic, astut i amb un sentit profund de la justícia, la seva personalitat es desplega amb una amalgama encisadora d'ironia, sarcasme i una enginyosa rauxa d'humor, que es manifesta no només en els diàlegs, sinó també en els seus monòlegs interns, en què ens permet accedir als detalls més subtils del seu pensament i raonament. La seva vida personal complexa li confereix profunditat emocional, mentre que la seva essència clàssica li atorga una intemporalitat captivadora. Destaca per la seva intel·ligència i humor, aportant humanitat a la seva figura i és el seu caràcter realista i imperfecte és el que el converteix en un protagonista molt humà, cosa que permet als lectors connectar amb ell a un altre nivell.
Camilleri combina hàbilment la trama dels casos d'investigació amb la descripció vibrant de la cultura siciliana, els seus paisatges, la gastronomia i les peculiaritats locals. A través dels seus llibres, el lector pot viatjar en paper i tinta a Sicília i sentir la vida a flor de pell en aquesta regió rica en història, gastronomia, vegetació i tradicions.
Un dels aspectes més destacats d'aquesta sèrie és l'estil narratiu de Camilleri. La seva prosa és elegant, amb diàlegs enginyosos i un ritme acurat. Aquesta habilitat literària contribueix a crear una atmosfera encantadora i immersiva que manté als lectors enganxats des de la primera pàgina fins a l’última. Però en aquest títol la rica prosa de Camilleri coixeja, ja que l'obra és una adaptació literària d’un guió de pel·lícula per a una coproducció italiana-americana que no va arribar a veure la llum.
Tot i aquesta ambiciosa idea, l’obra es troba amb diversos problemes que afecten la seva fluïdesa narrativa i la profunditat de la trama. Un dels principals obstacles del llibre és la limitació de la narrativa. El guió d’una pel·lícula, centrat principalment en accions visuals, no proporciona suficients detalls per a una experiència literària immersiva. Com a resultat, la narració es veu compromesa, amb personatges que semblen mancar de profunditat i escenes breus i poc desenvolupades.
La manca de descripcions i detalls és evident, ja que la trama avança a passos apressats sense donar lloc a una ambientació rica a l’altura d’altres títols de la sèrie Montalbano o a una comprensió profunda dels personatges. Aquests elements són essencials per crear un món vívid i atractiu per als lectors, però aquí es troben absents.
El ritme i l'estructura també pateixen en aquesta adaptació. La història avança de manera apressada i sense un fil conductor coherent, amb escenes que semblen desconnectades i sense una transició adequada, abusant dels breus paràgrafs i les transicions sense prèvia contextualització. Aquesta manca de cohesió fa que la lectura sigui una experiència precipitada i hostil.
El diàleg, que sovint és un punt fort en les adaptacions literàries, tampoc aconsegueix brillar en "El Cuiner de l'Alcyon." Els diàlegs del guió no es transformen amb èxit en monòlegs interns o en diàlegs més profunds que aprofundeixin en les motivacions dels personatges. Això porta a una interacció plana i poc significativa entre ells, fent que la trama perdi interès.
"El Cuiner de l’Alcyon" és doncs un intent frustrat de reciclar el que hauria estat un guió de pel·lícula mostrant la força creativa de l'autor per transmutar un guió cinematogràfic en un univers literari amb encant propi, però que es veu obstruïda pels problemes de narrativa, manca de detalls i una connexió poc reeixida amb els personatges. Tot i que té moments d'èxit, la falta de cohesió global fa que la seva lectura no estigui a l'altura de les expectatives del públic. Pot ser una opció adequada per a lectors novells que busquen obres planeres, però per al públic que busqueu una obrà pròpia de Camilleri amb tots els seus ets i uts aquest no és el vostre llibre.
Vols llegir aquest llibre? Fes clic aquí.
Laura Tejada (Barcelona, 1969) ofereix al lector en “Un cop morta” una fresca perspectiva del gènere negre.
“Voler matar la mare no va ser una idea brillant. I més quan la mare en qüestió és la Dolors Planas, la meva. Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions.” Tot hauria pogut ser molt diferent. La Dolors hauria pogut ser una mare com totes, que estima la filla; i la Clara, una filla com totes, que estima la mare. Però no és així. I quan la filla s'ha de fer càrrec de la mare, gran i malalta, entra en una espiral diabòlica.”
La potència intrínseca d'aquesta obra literària recau en la seva protagonista principal, una dona dotada d'una complexitat i profunditat psicològica inefable. L'autora immersa en l'exploració del seu passat traumàtic i dels seus conflictes interns, assoleix un retrat inaudit les pors, traumes i desencerts més humans de la protagonista que contribueix com una capa addicional de realisme que enriqueix la trama de manera significativa.
La composició, envoltada d'intriga i misteri, manté l’interès del lector al llarg de tota l’obra. Els amplis girs argumentals atrapen el lector i mantenen la tensió en auge constant fins al desenllaç final, revelant les intricades d'una trama ben teixida.
Tejada explora amb profunditat els desafiaments i efectes inherents que comporta la cura d'un familiar dependent. Destaca les tensions familiars, els sacrificis personals, les repercussions psicològiques i la dificultat que resulta d’intentar gestionar una responsabilitat com aquesta, per tal d’intentar transmetre la càrrega emocional que suposa aquesta situació tant present com invisibilitzada a la nostra societat.
La prosa de Laura Tejada és àgil i captivadora, donant lloc a una lectura fluida i àgil. Una escriptora que destaca quant a la descripció d’elements materials, tals com paisatges, i psicològics donant a llum un món ric i vívid.
Una de les crítiques que es pot dirigir a la novel·la és que en moments puntuals la trama pot resultar confusa, fruit de l’ampli nombre de personatges secundaris i les subtrames que s’inclouen al llarg de l’obra. No obstant això, aquesta complexitat pot ser bonament entesa com un punt fort de la novel·la doncs reflecteix la realitat caòtica de l'acció.
Un cop morta és una prova clara del talent de Laura Tejada com a escriptora de novel·la negra. Amb una trama pertorbant i personatges vius, capaç d'apressar al lector entre les seves pàgines. Una novel·la que no és per qualsevol i que no deixa indiferent als amants del gènere negre.
Vols llegir aquest llibre? Fes clic aquí.
Karen Cleveland és una autora nord-americana contemporània que s'ha guanyat un lloc destacat dins del gènere del thriller psicològic. Formada professionalment en dret i gràcies a la seva experiència com a membre de la CIA, Cleveland aporta una perspectiva única als seus relats de suspens, fusionant coneixements legals amb intriga emocional per crear narratives immersives i realistes.
"Tota la veritat" és una obra que exemplifica aquesta fusió de sabers i habilitats narratives. El llibre narra la història de Vivian Miller, una analista de contraespionatge de la CIA, que descobreix un secret devastador que embolcalla la seva esfera familiar. Aquesta revelació planteja una sèrie de dilemes ètics i emocionals, qüestions sobre el sacrifici de la veritat personal per un bé major, i l'enfrontament entre les lleialtats familiars i la responsabilitat professional.
Cleveland se submergeix a fons en els complexos matisos de la moralitat i la lleialtat, qüestionant les fronteres ètiques que les persones estan disposades a flanquejar per amor, protecció o lleialtat. És aquí on la seva formació i experiència a la CIA adquireixen la seva màxima esplendor en forma de descripció meticulosa del món de l'espionatge i en l'exploració de les ramificacions ètiques d'aquesta professió.
La trama està construïda amb precisió i habilitat, Cleveland empra amb mestria el ritme narratiu per mantenir la tensió en tot moment, i les revelacions graduals van succeint-se amb una precisió quirúrgica, mantenint el lector atrapat i ansiós de conèixer "tota la veritat".
L'ús del punt de vista de Vivian com a narradora confereix a la història una autenticitat emocional. L'autora planteja preguntes incisives sobre la confiança i l'autoengany, explorant les pors més profundes i les contradiccions que resideixen a l'ànima humana. Vivian és un personatge complex, amb una evolució psicològica rica i credível que enriqueix la narrativa i fa que el lector reflexioni sobre la naturalesa humana i les seves fragilitats.
"Tota la veritat" de Karen Cleveland és una obra impecable que eleva el thriller psicològic a un nivell superior. L'autora demostra el seu domini sobre el gènere mitjançant una trama enginyosa, personatges vívids i una exploració profundament intel·ligent de temes ètics i psicològics.
Vols llegir aquest llibre? Fes clic aquí.
