«Si obro els braços és a tu que abraço, és a tu que atrec cap a mi, ¡món adorable!»
La coneixem, la Virginia Woolf. És inconfusible. Lestil, la profunditat de pensament, el món interior dels personatges, el que fan, el que amaguen, el que ensenyen
Perquè «la vida és el que veiem als ulls de la gent», com diu la narradora a larrencada dun dels contes.
La reconeixem, la Virginia Woolf, en aquest recull. Hi ha Londres que es desplega amb les seves botigues i carrers. Hi ha Picadilly, el joier de Bond Street, lesposa dun polític que ens recorda la senyora Dalloway. Hi ha gent que va al teatre, com a Entre els actes. Hi ha una pobra gosseta borda que ens fa pensar en el cocker spaniel de Flush.
Ens adonem de levolució de Virginia Woolf en aquesta antologia, la més àmplia feta fins ara en català. Veiem com lescriptora es va desfent dels fluxos de consciència dels primers contes per anar donant més rellevància a les accions en els últims que va escriure, com si ella sanés retirant de les pàgines en favor de la història que explica i dels personatges que la fan viure. Perquè al capdavall és això el que Woolf busca: la veritat, la vida.
