El Tractatus logico-philosophicus (1921) és sens dubte una de les obres més importants de la filosofia occidental del segle xx. Wittgenstein no vol oferir noves teories sobre el món, sinó que sinterroga sobre les condicions lògiques que shan de donar perquè el nostre llenguatge tingui sentit.
Distingeix tres tipus de proposicions possibles: les plenes de sentit, les buides de sentit i les insensates. En paraules seves, aquesta és lescala, però, que el lector haurà de llençar després dhaver-shi enfilat; llavors veurà el món correctament. Certament, laportació més important de Wittgenstein en aquest llibre no és lògica sinó ètica: és la seva distinció entre allò que es pot dir i allò que només es pot mostrar.
