Lobra de Peter Sloterdijk (Karlsruhe, 1947) constitueix una reflexió sobre lésser humà que examina els espais que aquest habita i les estructures socials que el configuren; analitza com els individus i les col·lectivitats construeixen esferes dintimitat, convivència i poder. En el cas particular del treball que hom té a les mans, lautor explora el moment inaugural de lexistència humana: el naixement i ladquisició del llenguatge, dues cares de la mateixa moneda en la formació de la primera esfera. El naixement, en tant que abrupta separació de lúter matern, serigeix en trauma originari i genera una necessitat fonamental de refugi i significat. Davant daixò, el llenguatge emergeix com la segona matriu: un espai simbòlic i compartit que ofereix una nova forma de protecció i orientació en el món. Arribar al món Arribar al llenguatge recull cinc lliçons dictades el semestre destiu de 1988 a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt, on lautor ocupava la càtedra de Poètica: «Per norma general, el qui parla des daquesta tribuna no sexposa sinó que mira enrere en el seu historial dexposició. Hom té la paraula aquí perquè lha tinguda en un altre lloc abans. Hom lha tinguda en un altre lloc i abans, perquè no podia deixar dexposar-se i, perquè, obstinadament, insistia a fer-se audible i llegible. Aquí ens trobem amb el leitmotiv daquestes classes: si hi ha un fil conductor, aquest es desplega a partir de la idea que la poètica de lexposar-se sha de desenvolupar com una poètica del començar. Vull presentar la pregunta de com començar de manera que permeti una resposta tan personal com general».
