Lassaig Orientalisme i Orientalisme invers aparegué en àrab [al-Istixraq wa-l-Istixraq makussan]
per primer cop en la revista libanesa al-Hayat al-Jadida [Nova Vida], al número 2 de gener-febrer
de 1981.
El text es divideix en dos articles. El primer és una extensa ressenya del llibre Orientalisme
dEdward Said, publicat a Nova York lany 1978. El segon, «Orientalisme invers», estructura una crí-
tica aguda i no gens comportívola de dos corrents de pensament aleshores en alça al món àrab: el
nacionalisme essencialista conservador i el radicalisme islàmic. Lautor enfoca la crítica partint dels
estrets lligams que observa entre els postulats de lorientalisme occidental i ambdós corrents.
La crítica que Sàdiq Jalal al-Àzem planteja a Edward Said, tanmateix, no el situa pas dentrada en la
llista de detractors, perquè a «Orientalisme invers», al-Àzem expressa el seu acord amb Said en
alguns aspectes del discurs exposat a Orientalisme i els fa servir com a punt de partida per a dirigir
la crítica vers el nacionalisme conservador i lislamisme. Com a principi vertebrador del text, trobem
el rebuig a lessencialisme que defineix trets propis, inalterables i irreconciliables.
Aquesta edició, primera en català de la mà de la traductora Margarida Castells, inclou la breu,
però intensa, correspondència que mantingueren al-Àzem i Edward W. Said. Sàdiq Jalal al-Àzem
(Damasc, 1934 Berlín, 2016) fou un dels representants més destacats del pensament marxis-
ta, nacionalista i laic al món àrab contemporani, i també un conegut defensor de la democràcia,
dels drets humans i de la llibertat dexpressió. La redacció dOrientalisme invers li valgué la fi de
lamistat amb Edward W. Said.
