LÂ’obra dÂ’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica és sens dubte lÂ’assaig estètic més influent en els estudis dÂ’humanitats i dÂ’història de lÂ’art de Walter Benjamin. Parteix dÂ’un diagnòstic de la crisi que comença a afectar una Europa amenaçada ja a finals de la dècada de 1920 per lÂ’ascens dels feixismes —que, al seu torn, aprofitaven les tècniques de reproducció artÃstica per fer propaganda i aixà estetitzar la polÃtica— amb lÂ’objectiu dÂ’analitzar la decadència de la cultura de la societat capitalista de masses.
La pèrdua de l’aura de l’obra d’art, del seu hic et nunc, de la tradició i del seu valor cultual a causa de la incidència de mitjans de reproducció tècnica com eren la fotografia i el cinema van fer canviar irremeiablement la percepció clà ssica de l’art.
