Aquest llibre versa sobre una lluita que no té principi ni final. Sobre la contradicció. Sobre el sentit, que mai no és u. Sobre la responsabilitat de ser conscient de lespai que socupa, amb una mirada que va de fora cap endins, en forma dembut, travessant i unint allò collectiu amb allò individual.
Lautora relaciona la poesia i la vida amb aquests nusos impossibles perquè, com diu Gemma Gorga a lepíleg, «Un nus és un ritme. Un fer i desfer. Un lliscar, girar i trenar. Amunt i avall. Volta i torna a començar». Un impossible i alhora un esclat de ritmes que «sens adhereixen com un encanteri.»
