A lera de Black Lives Matter, els textos de James Baldwin sobre la vida a Harlem, la novel·la protesta, el cinema i els afroamericans a lestranger són tan poderosos avui com quan es van escriure per primer cop. Escrits durant la dècada de 1940 i principis de la de 1950, quan Baldwin amb prou feines tenia vint anys, els escrits recollits a Notes dun fill nadiu capten una visió de la vida i el pensament Negres en les albors del moviment pels drets civils. Baldwin, un dels escriptors més captivadors i dels intel·lectuals més destacats daquella època, escriu com a artista, activista i crític social, indaga en la complexa condició de ser Negre als Estats Units. Notes dun fill nadiu va inaugurar Baldwin com un dels principals intèrprets dels dramàtics canvis socials que sestaven produint als Estats Units al segle xx, i moltes de les seves observacions han resultat gairebé profètiques. Les seves crítiques sobre temes com el paternalisme dels progressistes blancs o sobre lobra del seu propi amic Richard Wright són irreverents i virulentes. També va ser un dels pocs escriptors de lèpoca que va abordar el tema de la raça amb una poderosa barreja dindignació davant la flagrant violència física i política contra les persones Negres i una comprensió precisa dels seus opressors. Naturalment, aquesta combinació de crítica descarada i empatia poc convencional amb els lectors blancs va valer a Baldwin tantes condemnes com elogis. Aquest és el llibre que va consagrar la veu de Baldwin com a crític social, i continua sent una de les seves obres més admirades. Els escrits aquí reunits creen un esbós cohesiu de lAmèrica Negra i revelen un retrat íntim de la pròpia recerca didentitat de Baldwin com a artista, com a home Negre i com a nord-americà.
