Oscar Wilde creia que el socialisme conduiria a lindividualisme. Però el seu concepte dindividualisme no és exactament com sentén avui, en què alguns lhan fet sinònim degoisme i daltres recepta dautoajuda (No pots estimar els altres, si primer no testimes tu). De fet, als ulls de Wilde és la propietat privada la que destrueix lautèntic individualisme, perquè no és alliberadora, sinó esclavitzant. Lhome sota el socialisme ha de poder i saber realitzar-se, fer cas de les seves capacitats i posar-les a disposició del bé comú. El que és desitjable és la realització personal que, gràcies al socialisme, sestendrà al comú dels individus i farà la societat més justa i feliç.
Lassaig es va publicar en una revista el 1891; el 1895 en va sortir una edició no venal, i sense la referència al socialisme, pocs dies després de ser condemnat a presó.
Lart enfront de la vida i la natura no ha de perdre les seves capacitats imaginatives, si es torna imitatiu perd la seva condició dart. Aquesta tesi presideix La decadència de la mentida. La lucidesa més una bona dosi didealisme amb què enfoca els seus temes, fa dels textos de Wilde aquí recollits (un assaig i un diàleg) una meravella dexposició argumental, que alhora permet la rèplica, cosa que deixa al lector tot de portes obertes on entrar i disputar, tot i semblar tancades. És la gràcia dun polemista enginyós, el segell personal de lartista com a crític.
