TERRICABRAS NOGUERAS, JOSEP-MARIA / LLUÍS FONT, PERE / ET AL.,
En la gran producció filosòfica dEusebi Colomer, shi poden distingir tres grans centres dinterès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a lestudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en lobra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre dinterès el van constituir, naturalment, els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys destudiant shavia familiaritzat particularment amb lidealisme, la fenomenologia i la filosofia de lexistència. Finalment, el seu tercer centre dinterès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de lhumanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de lésser humà. \n
