Lavarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). Lavarícia implica tant ladquirir (rebre) com el no desprendres (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que marca el punt dexcés, un ordre o una mesura. Daquí els seus límits difusos.
Oriol Ponsatí-Murlà ens apropa a lavarícia des duna òptica reveladora i suggestiva sense deixar de banda referents de la filosofia antiga i de les fonts cristianes. A través dun recorregut històric sobre el concepte a partir dautors paradigmàtics (Bracciolini, Evagri Pòntic, Gregori el Gran, Tomàs dAquino, Aristòtil, Prudenci, Joan Cassià, Isop o Demòcrit), formula la pregunta següent: ¿quina funció fa, o pot fer, lavarícia, en el nostre Occident globalitzat, interconnectat i líquid?
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de lassaig català.
