CASAS AZNAR, FERRAN / GONZÀLEZ CARRASCO, MÒNICA / MALO CERRATO, SARA / ET AL.,
Aquest llibre recull percepcions, avaluacions i aspiracions que els estudiants de centres educatius de la província de Girona ens han expressat, sobre la seva vida. Presenta els resultats tant quantitatius com qualitatius, dun estudi que ha tingut com a objectiu aprofundir en el coneixement científic del benestar subjectiu de nens, nenes i adolescents dentre 10 i 15 anys, abastant des de 5è de lEducació Primària fins a 3r de la ESO. \nLes puntuacions de les escales psicomètriques que mesuren el seu benestar subjectiu han estat més elevades que la mitjana esperada en poblacions adultes, però a mesura que incrementa ledat, sobserva que van disminuint.\nPer referir-se al benestar, infants i adolescents utilitzen termes tals com estar bé o estar content/a i, independentment de ledat, el defineixen en bona mesura en funció de les relacions interpersonals que mantenen amb persones properes, tot vinculant-lo amb el fet destar satisfets amb la vida en general i viure bé.\n\nHi ha diversos aspectes de les seves vides que, en paraules dels protagonistes daquest estudi, influeixen en el seu benestar, per exemple, el fet de rebre ajuda i suport dels amics. Els amics van adquirint un pes més important que la família a mesura que creixen. Quan les relacions amb les persones properes no són positives, assenyalen que el benestar disminueix. Ajudar als demés o cooperar en projectes de voluntariat aporta benestar, igual que també ho fa el fet de sentir-se segur amb si mateix o mateixa, de poder escollir i decidir coses importants, i també daconseguir els objectius vitals que es van proposant. Les dades mostren que làmbit escolar és un punt clau, ja que té molt dimpacte en el benestar general segons les obligacions, responsabilitats escolars i quantitat de deures i exàmens que han dassumir i en funció de les relacions amb els seus companys de classe i els professors. \n\nAquests resultats corresponen a la primera recollida de dades dun estudi longitudinal utilitzant un qüestionari i entrevistant-ne (en grup o individualment) a alguns dells i elles. Les sèries temporals de dades ens permetran analitzar com varia el seu benestar amb el pas del temps, quina és la direcció daquest canvi i quins són els factors que el poden explicar. La publicació dels resultats comparatius entre la primera i la segona recollida de dades està prevista per a un proper número daquesta col·lecció. \n\n\n
