Les disset narracions que conformen De tots colors (1888) se'ns presenten amb una distribució segurament més pensada del que sembla a primera vista. Així, l'obre La bufetada, la perla del volum, i el tanca L'ideal d'un romàntic, dues obres que ja gaudien d'un cert reconeixement públic i que constitueixen veritables manifestacions de la concepció literària d'Oller en aquells moments. [...] Entre aquestes dues, hom diria que la resta vol ser un mostrari d'aquesta varietat de colors literaris que indica el títol, i que, per tant, es van barrejant, ara una, ara altra, diverses modalitats narratives. (Del pròleg de Margalida Tomàs)
