Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena Revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació duna República Catalana independent. Una possibilitat que expressarien desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, al govern francès, al Foreign Office o al Palácio das Necessidades de Lisboa. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no sacomplia una possibilitat que els semblava evident.
La resposta cal buscar-la en la realitat complexa duna Catalunya en guerra dominada pels anarquistes, gairebé independent de facto, en pugna amb el govern republicà i amb uns sectors nacionalistes que no van voler o no es van atrevir a anar més enllà. Una suma sorprenent delements que descobrirem a partir de lestudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.
Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Llicenciat i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professor lector en aquest centre. Ha centrat la seva trajectòria investigadora en diversos aspectes del nacionalisme català dentreguerres. Autor de desenes darticles i duna dotzena de llibres entre els quals destaquen La nació imaginada (1931-1939). Els fonaments dels Països Catalans (2006), La creació del mite Companys (Base, 2009) i La Tercera Catalunya (1936-1940) (2013). Producte de les seves estades a Itàlia és remarcable lobra Cataluña bajo vigilància. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943) (2009) que inicià una nova línia de recerques dedicades a les mirades internacionals de la Catalunya republicana i en guerra. És director del web www.documentsforhistory.com. Juntament amb Enric Ucelay-Da Cal ja ha col·laborat prèviament en ledició de lobra col·lectiva Contra Companys. La frustración nacionalista ante la Revolución (2012).
