Està comunament acceptat que cal aprendre al llarg de tota la vida, com també és cert que els coneixements que es van desenvolupant shan de contrastar amb les «veritats» vigents fins fa pocs anys, ja que el progrés tendeix a posar-les en qüestió. Així, cal assumir que el procés daprenentatge no es pot aturar i que és imprescindible saber desaprendre i ressituar les noves informacions, tot preservant-ne daltres que formen part del bagatge cultural.
Considerant que lexpectativa de vida creix sense parar, i amb vista a evitar que la gent es quedi atrapada en la visió del món que va adquirir durant la seva vida escolar o arran de la seva pràctica professional, sha de conscienciar que aprendre és una necessitat, un dret i una responsabilitat social i individual.
Saprèn a casa, en el si dexperiències quotidianes o culturals, interactuant amb els altres, mirant i escoltant, pels mitjans de comunicació, en llocs específics o, simplement, vivint, perquè la vida mateixa és temps per aprendre. Per tot això, resulta evident que hem de promoure una actitud més favorable envers laprenentatge continu, a fi dassolir una qualitat de vida satisfactòria, més autonomia personal i la capacitat de prendre decisions amb criteri. Encara més, no podem desaprofitar lenorme valor que representa comprendre i compartir amb altres persones, generacions i cultures, sabers i experiències que la societat no hauria de perdre.
