El territori que ens envolta, per on passegem i que admirem cada dia, de vegades fins i tot sense adonar-nos-en, és el que configura la nostra manera de ser en el món. Així com els records familiars, la literatura o la cuina, que permet que aquest mateix territori s'expressi en plenitud al nostre paladar.
Deixar que tot plegat penetri en la consciència del que som no és una tasca fàcil. Cal estar atent i obert, mostrar-se dialogant i ser pacient amb els ritmes propis de la natura i de l'entorn.
Miquel Martín confirma amb el recull d'articles i cròniques - de vegades fins i tot breus apunts - que teniu a les mans, que és un d'aquests autors per a qui ser conscient de l'existència passa per l'observació serena i la reflexió pausada. Amb una prosa concisa i depurada ens descriu els paisatges físics i literaris que el defineixen com a persona i com a escriptor, a través dels quals ha pogut exercitar l'art de viure.
"Proses reposades" és un homenatge ponderat i plàcid a una gent, els empordanesos, i a un territori, l'Empordà: al seu interior, calmat i plaent, i als seus marges, abruptes i curulls de vida.
