Deia el gran escriptor nord-americà Mark Twain que «els dos dies més importants de la teva vida són el dia que neixes i el dia que descobreixes per què». Aquesta frase em va portar a pensar en aquests dos dies en la meva vida. Del primer, evidentment, no en vaig tenir cap control; de fet, no vaig ser conscient del fet de néixer fins mesos després. El segon encara no sé si l'he descobert o si, potser, em fa por adonar-me que vaig néixer per fer alguna cosa que no m'agrada.
Després em va venir al cap una altra frase, aquesta de John Lennon: «La vida és això que passa mentre estàs ocupat fent altres plans». Potser era exactament això: estava tan ocupat planificant que no vaig parar prou atenció al segon dia més important de la meva vida. Mentre la vida passava.
D'un joc entre amics va néixer Cavil·lacions, set relats que reflexionen sobre la vida, l'amor, la quotidianitat, el treball, la casualitat o la sort. Això em va portar a pensar en la intel·ligència humana comparada amb la dels animals, éssers que habiten la Terra sense necessitat de cap reflexió, limitant-se a procurar-se allò que necessit
