«És tant emocionant, Esther, sentir-se lligat espiritualment a una dona de cos tant temptador, disposat a entregar-lo per satisfer lideal de tots dos, que només qui ha tingut la sort de sentir-ho sap que soluciona el problema més elevat de la vida, que és lamor únic.»
Amb aquesta passió, Francesc Pujols i Morgadas (1882-1961), ens obre una finestra a la seva vida íntima i sentimental. En format epistolar, narra amb pèls i senyals les seves relacions sexuals, amoroses i ideals amb vuit dones a la Barcelona dentre els anys 1897 i 1954. Lobra està dirigida a una delles: Esther Antich i Sariol, lamor de la seva vida, a qui decideix relatar totes les seves alegries i desenganys en lamor per tal de justificar-li també filosòficament per què, una nit destiu de 1938, en plena guerra civil, va decidir no fer lamor amb ella.
«Trobareu també una mirada, treballadíssima, lucidíssima, intel·ligentíssima, sobre les dones de les quals parlaamb gran secretisme, perquè hi ha tingut relació. Hi endevinareu dones poderoses, segures i tremendíssimament modernes.», ens diu Empar Moliner al pròleg.
