Text fundacional de la filosofia política moderna, El príncep, com es coneix popularment De principatibus (Sobre els principats), segons el títol que li donà Niccolò Machiavelli, ens ofereix una descripció del funcionament del poder i un retrat del moment històric que viu Itàlia al voltant de l'any 1500. Pensat per influir en l'acció política dels dirigents florentins, neix amb la vocació d'advertir dels perills de la intervenció estrangera i de corregir els defectes que veu entre les elits dirigents del país. L'aparició providencial al panorama polític de Cèsar Borja, que Machiavelli coneixerà personalment en el seu moment desplendor, representa l'encarnació d'una estratègia política en què troba lúltima possibilitat dels estats italians de prendre la iniciativa i de conservar el poder. La presència de Cèsar Borja en els moments claus del tractat mostra que no és un personatge o un exemple històric que serveix a Machiavelli per amenitzar aquest text, sinó l'home d'acció que li provoca la necessitat mateixa d'escriure'l.
Cèsar crea Machiavelli, crea la figura del príncep nou que necessita Itàlia. Recuperar Machiavelli demana recuperar Cèsar Borja, restituir-los junts, alliberar l'autor de la mala fama que se li ha volgut donar i a Cèsar, de la llegenda negra que persegueix la seva família.
Acompanyem la traducció al català de De principatibus amb un altre text de Machiavelli, que hi té una considerable relació, el Discorso intorno alla nostra lingua, inèdit en català, en el qual l'autor defensa la unificació cultural d'Itàlia a partir del dialecte florentí. Aquesta edició dels textos de Machiavelli continua el projecte d'Edicions Sidillà de restituir alguns dels aspectes claus de la història de Catalunya durant el segle XV, projecte de què formen part els dos títols d'Alan Ryder publicats en la mateixa col·lecció: El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV, i Alfons el Magnànim. L'expansió catalana al sud d'Itàlia, i també, el llibre de Jean-Yves Boriaud, Els Borja. El porpra i la sang.
