Lalegria que passa (1898) planteja lenfrontament de lartista i la societat, un contrast entre el món ideal del poeta i el món material del burgès. El jardí abandonat (1900) és un quadre poemàtic on el jardí simbolitza la lluita entre lindividu i la realitat i esdevé el món que crea lartista al marge duna societat materialista i poc sensible a lart. Ambdues obres es troben entre les més emblemàtiques de Santiago Rusiñol i del modernisme català.
Aquesta edició inclou una introducció i propostes de treball a cura de Ramona Bosch i Bosch (Lleida, 1968). Professora de Llengua i Literatura Catalanes, actualment treballa com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social en el Servei Educatiu del Segrià. Completa el volum un estudi de Francesc Cortès sobre les peces musicals que Enric Morera va compondre per a la presentació de Lalegria que passa, les partitures de les quals també trobareu aquí.