«El pobre noi no mha dit que mestimava per presumpció, i encara menys per insolència; mho ha dit perquè és veritat.»
La vida posa Valentine en una situació difícil: ha de triar entre el marit potentat, un home gros i vanitós amb veuarra de tro, i Féder, un jove viudo carregat dínfules artístiques que presumeix de ser amic dEugène Delacroix. Bella i ingènua, educada en un internat de monges, no sap quin dels dos escollir.
Les mirades i el to de veu delaten els enamorats, que lluiten contra els seus sentiments i contra la gelosia que desperta el seu amor. Sobretot en lamant de Féder, Rosalinde, que és qui li ha modelat el caràcter per fer-lo triomfar a París.
La història llisca amb la ironia i la crítica social pròpies de Stendhal, que broda la reacció daquest Pigmalió femení. ¡Quanta raó tenia Simone de Beauvoir en considerar-lo un autor feminista pel caràcter de les seves heroïnes!