LEmporda dels nostres avantpassats no va ser mai la terra placida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enlla que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles laccio daquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situacio permanent damenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre lenemic. Van ser les decades daurades del corsarisme empordanes, encapçalades per capitans corsaris com Marti Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes maritimes de gran valentia i heroïcitat.
