«No hi ha cap institut millor que linstitut Notre-Dame du Nil. Tampoc nhi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre linstitut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i daccés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita dunes adolescents per lamistat, el poder i lacceptació converteix linstitut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. "Nostra Senyora del Nil", premi Renaudot 2012, és una novella magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a lhorror.
