El 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, es feien els primers passos cap al naixement del Partit Comunista Català, la primera baula del comunisme independent a casa nostra. El PC Català va ser el primer partit comunista d'obediència estrictament catalana. Un partit que no va néixer quan ho van fer la majoria de partits comunistes d'arreu a partir de la creació de la Internacional Comunista a Moscou el 1919 i que tampoc ho va fer a partir de l'escissió de l'ala esquerra de la socialdemocràcia com la immensa majoria dels partits comunistes, sinó fruit de l'acostament al comunisme de joves nacionalistes radicals. Un fet que explica el seu tractament de la qüestió nacional, amb l'autodeterminació en primer terme i com a punt de partida irrenunciable, i, segurament també ajuda a entendre que fos el responsable de l'aparició del primer diari comunista escrit en llengua catalana (Treball). Els seus orígens no van ser gens ortodoxos, com tampoc ho va ser la seva relació amb el moviment comunista internacional, actuant al marge del PCE i la IC mentre se sentia "moralment" membre d'aquesta, o publicant al mateix temps obres de Trotsky i Stalin en una època en què el primer ja havia estat expulsat de la Unió Soviètica. Un partit que, naturalment, reivindicava Marx, Engels i Lenin, però que també es reclamava hereu de Pi i Margall, Francesc Layret i Salvador Seguí. Un graó més, al cap i a la fi, en l'evolució de l'obrerisme polític catalanista de què parlava Josep Termes, i que va ser una mostra evident del paper determinant de la qüestió nacional a l'hora de configurar el mapa polític del marxisme del nostre país.
