Les plomes de Franco, que ja des del títol deixa entreveure una certa voluntat irònica, analitza la premsa que l?'autor, amb encert altra vegada no exempt d'?humor negre, anomena premsa «nazional»: les capçaleres de què va disposar (algunes de les quals es prenien el relleu al llarg del conflicte), els seus col·laboradors més significats, i el seu estil estrambo`tic, basat en una bigarrada reto`rica que unia la febrada patrio`tica espanyolista amb el deliri religio´s ultracato`lic. El resultat so´n unes foguerades d?idealitzacio´ nacionalista i de furor integrista que en moltes ocasions ens fan somriure o directament riure, al mateix temps que no perdem de vista que assistim als inicis del nacionalcatolicisme, que al capdavall no deixa de ser la peculiar formulacio´ que va tenir el feixisme a Espanya. No hi ha res pitjor que voler fer por i acabar fent rialles, i aixo` e´s el que els passa sovint a les peces recollides en aquest volum, no tan sols per la ineptitud dels seus autors (que tambe´), sino´ tambe´ pel cara`cter exaltat que te´ la propaganda de guerra en general, i la propaganda de guerra feixista en particular (?) Un ma`xim esforc¸ d?objectivitat i de veracitat (en el cas present, no renyida amb el punt d?humor que es despre`n de la comicitat involunta`ria del feixisme) per acostar-se a un objecte d?estudi que esglaia tant com fascina, i que ens interessa no tant pel que va ser sino´ pel que encara e´s dins les nostres vides, i que no e´s altre que la Guerra Civil. Per comprendre?l en tota la seva extensa i espantosa complexitat.
