L'estiu de 1936, el vaixell que portava el gran escriptor Stefan Zweig cap a Amèrica va fer escala al port de Vigo. Amb els dramàtics ressons de la Guerra Civil a l'ambient, el cèlebre autor d'El món d'ahir va passejar pels carrers de la ciutat gallega i va entrar en contacte amb una realitat no gaire distant dels totalitarismes que l'havien forçat a abandonar, desencantat, la seva estimada Europa. Durant el passeig, Zweig es va aturar davant l'aparador d'una petita llibreria i va conèixer el seu propietari, en Ramón, un home que, com ell, és conscient de l'immens tresor que suposa la literatura. Aquesta trobada serà l'inici d'una fugaç, però valuosa amistat, el llegat de la qual s'estendrà en el temps molt més del previst inicialment.
Amb aquest escenari, Francisco Uría obre la trama d'un relat que emociona el lector gairebé des de la primera pàgina. Amb un estil clar i suggeridor, l'autor ens submergeix en una atmosfera d'un encant especial, no exempta de certa nostàlgia, en què se serveix de diversos personatges per fabular el passeig de Zweig a la ciutat olívica, en una història on els llibres i els records juguen un paper essencial.
