Annick de Souzenelle va decidir un dia oblidar totes les interpretacions reductores, banals i moralistes de la Bíblia i rellegir el Llibre sagrat sense sacrificar la intel·ligència a laltar de la fe, sense tabús ni aclucalls; llavors el va redescobrir, a la llum de les mil riqueses semàntiques de la llengua hebraica i dels principis fonamentals de la psicologia de les profunditats, i va intentar penetrar-lo com hauria escoltat la veu del seu propi mestre interior. Al mateix temps, restablint el lligam amb la veu reial del mite, es posà a rellegir el món exterior, el cos de lHome i els seus símbols com un Llibre diví. A partir daquí, començà a treballar.
Sense ser sospitosa de segones intencions moralistes, és una de les poques dones de fe capaç de parlar a tots els que preocupa el pretès «retorn amb força del que és religiós» amb què ens inflen el cap, i que sovint sassembla més aviat a lúltima batalla dels benpensants. Aliena a aquest exotisme espiritualista que floreix en el nostre temps, sadreça també als que tenen el pressentiment de la urgència duna renovació espiritual o, simplement i humilment, duna renovació humana, als quals, però, desplauen les modes dubtoses que desprenen una flaire dirracional i misteriós.
