A mitjans de 1980, quan Pep Rosanes-Creus compta vint-i-tres anys, se li diagnostica esclerosi múltiple, tot i que els primers símptomes ja se li havien manifestat als divuit. Aleshores novembre de 1980 comença a escriure un dietari, al qual donarà el títol genèric de Llibreta borda, que mantindrà fins al 1996. Aquesta obra abasta deu llibretes manuscrites, la lectura de les quals revela una ambició que va més enllà de lapunt immediat, ans hi ha una elaboració del discurs que, fins i tot per sobre del gran interès daquest document com a font de dades per aprofundir en el coneixement de la vida i lobra del poeta, en fa una objecte literari de primer ordre.
Una obra que val sobretot per la qualitat d'una prosa treballada meticulosament. Lluny de l'apunt impressionista, hi ha un treball rigorós, seguint l'estela de mestres com Poe, Valéry i, sobretot, Espriu.
Amb el volum que ara presentem, La paradoxa de ser, encetem la publicació de la Llibreta borda, ja que és el nostre objectiu oferir-la sencera al públic al llarg dels propers mesos.
