Aquest és un llibre breu i trepidant. És una història de vida, una història de superació, una història duna vida difícil amb el repte permanent de superar les dificultats i les adversitats. És en molts aspectes una autobiografia de la Teresa Palahí Juan. El títol combina els aspectes biogràfics amb la percepció duna boira persistent: la descoberta progressiva duna insuficiència visual que després dun llarg recorregut per oftalmòlegs i clíniques esdevé un diagnòstic irreversible que cau en els impulsos juvenils de la Teresa com una llosa. Una jove adolescent que li agrada llegir llibres, contes, TBO, que li agrada jugar, que li agrada anar amb bicicleta. Una jove que descobreix a cops successius que hi ha una boira que no s'escampa, que tota la poesia de la contemplació d'un tou de boira que amanyaga les muntanyes de les Gavarres, les fondalades del Montseny, que s'escampa per la plana de l'Empordà en una contemplació impossible des dels Àngels, esdevé un tel persistent, una constant vital. La descoberta de la boira és el primer aprenentatge de la Teresa".
Del pròleg de Joaquim Nadal i Farreras.
