En paral·lel a la redacció de les seves novel·les, Annie Ernaux ha anat escrivint al llarg dels anys un diari de treball, amb idees i apunts que ara ens revelen aspectes desconeguts. D'entrada és una autora amb les idees i els plantejaments artístics molt clars i definits, però això no és el resultat d'un talent «natural», sinó, ben al contrari, li ha costat molt arribar-hi i tots els seus llibres han anat precedits d'una fase, sovint molt llarga, de reflexions i preguntes, d'incerteses i camins abandonats. Ernaux imagina, tria, afina, descarta, reimagina... en el seu taller fosc mentre busca les eines adequades, «les úniques aptes per al llibre que entreveig, a la llunyania, en la claror.» Submergit en el cor mateix del procés d'escriptura, el lector és testimoni del debat d'Ernaux amb ella mateixa: pensaments tallats amb destral o llescats amb ganivet, idees sense filtre, intencions canviants, atzucacs, intimitats i confidències, esclats de llum. PREMI NOBEL DE LITERATURA «Ernaux es buida a l'escriptura. D'aquí la seva formidable energia transmissora, la seva paraula viva com el foc.» - Robert Saladrigas «Escriu a la recerca de si mateixa, de la violència experimentada com a dona i proletària, dels tabús que han poblat la seva vida.» - Salomé B. «Ha construït un estil propi [...], ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva.» - Júlia Costa
