Tardor del 1617. L'aigua cau de manera persistent, tempesta rera tempesta, i les riuades fan estralls pertot arreu. Collites, bestiar, ponts, molins, barris sencers... Tot es perd. Ni els més vells recorden haver vist mai tanta destrossa.
Una desgràcia així ha de ser culpa d'algú. Al poble d'Èrdola els núvols encara no han descarregat, però els veïns ja comencen a pensar que aquest mal temps només pot ser cosa de bruixes...