«Per a mi hi ha una manera màgica de viatjar de veritat i és llegint aquests contes den Dani Ruiz-Trillo. Aquí podreu llegir un diari des dun racó del País Basc, veient passar cotxes des duna carretera dOccitània, tastant alguns plats francesos, potser sense veure-hi gaire o des dun hotel de mala mort de la Pisa italiana, xerrant portuguès en una conversa entre pipes valencianes, on tots serem tot, o a Torà de vacances, maleint les novetats a lAfganistan al costat duna holandesa rossa i alta, o declarant una Catalunya independent a la Viquipèdia.
Perquè amb ell, en Dani, podreu viatjar com si fóssiu a casa, sentint-vos còmodes. I no haver de fer res com els peixos, o fer-ho veure, mentre treballem a la fàbrica de Gavà, sentir com la crisi ens ha retallat la rutina i com el mar de lEscala ens posa nostàlgics recordant les trobades frec a frec de bons amics poetes recitant plegats aquell estiu, uns a Figueres, daltres a Navata, o a Castelló dEmpúries, o a Darnius, però junts. En aquests contes, em fa lefecte que tots i totes ens hi veurem reflectits. Vint-i-dos i palíndroms, que no és poca cosa.»
