Veus al ras és la història dun home que cada setmana apareix davant duna casa. Fa deu anys que va sortir-ne per no entrar-hi mai més, i ara és un que va perdut. Que ha perdut fins i tot la veu i sexpressa amb el cos, amb la cara, amb uns actes que no entén ningú.
I és la història duna dona que escriu tot allò que no diu lhome mut, el qui satura davant de la seva finestra, el qui va viure amb ella abans de perdre la paraula i el seny. Ella sobstina a recompondren la vida a través dels retalls que en coneix: la infància explicada per les dones de la família, les rareses que feien tanta gràcia i shan ulcerat, loïda tan sensible a la veu, a les veus dels presents però també dels absents
Veus al ras és el tapís dels amants, una novel·la que atrapa com un nus de paraules que sestreny cada vegada més. Un text excepcional beckettià, podem dir sense abús.
