Retrat de lartista cadell de Dylan Thomas és ben bé el que augura el títol: una fotografia de la infantesa, amarada de misèries i esplendors, talment un vívid reportatge de la mà dun grandíssim poeta capaç dinfantar miracles en els instants més banals o rocambolescos. Però, al mateix temps, aquest llibre de relats és molt més que el que promet, ja que les seves pàgines contenen moments depifania, anècdotes divertidíssimes, deliciosos personatges esbojarrats que enamoren i lapassionant certesa que lescriptura és una forma de vida. «Més tard o més dhora, els inclouré a tots en un conte», diu un jove Thomas en un dels relats. I així va ser: el llibre que teniu a les mans és el resultat duna promesa, duna invocació i dun anhel escrit amb ràbia i tendresa perquè no mori la llum. I ara aquesta promesa ens arriba en una traducció de Núria Busquet Molist que captura fidelment tot un univers que, malgrat les distàncies geogràfiques i temporals, ens és molt proper i per això ens emociona com ho fa la millor literatura.
