Antoni Marí (Eivissa, 1944) és poeta, assagista i narrador. Entre daltres, ha publicat els assaigs Lhome de geni (1984 i 1997), La voluntat expressiva (2002, premi Nacional) i Formes de lindividualisme (1994, premi Crítica Serra dOr), i, en narrativa, El vas de plata (1991 i 2017 premis Ciutat de Barcelona i Serra dOr) i El camí de Vincennes (1996, premis Prudenci Bertrana i Serra dOr). Com a poeta ha publicat El preludi (1979 i 1999), Un viatge dhivern (1989, Premi Nacional de la Crítica), El desert (1998, premi Cavall Verd de poesia), Tríptic des Jondal (2003), Han vingut els amics (2010, Premi Cavall Verd de poesia). Amb Francesc Parcerisas va publicar Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic (2019). Isidor Cónsul deia de la poesia dAntoni Marí: «Antoni Marí és daquests escriptors que esdevenen antídot eficaç contra el perill de labundància fàcil i la frivolitat contagiosa dels excessos de vèrbola literària. Una au més aviat rara, dobra breu i dexigència màxima, responsable, al cap i a la fi, duna obra que es passeja per topants dintensitat i dexquisidesa». Jordi Ibáñez sobre la literatura dAntoni Marí: «Per això al final del seu Llibre dabsències Toni Marí invoca Proust, i tot seguit el Proust de Beckett: Lúnic desenvolupament espiritual possible és cap a la profunditat. [...] K0avseb de su sobre al món, surt a buscar els amics, conversa, riu, beu, entra i surt. Ningú sap com ha canviat per dins. Però tothom va descobrint com domnia lart dabsentar-se.»
