«Sigui com sigui, lorigen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per lautor«coneguts inexistents»emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. Ledició que avui presentem del poeta ortònimFernando Pessoai dels tres heterònimsAlberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reisva precedida de diferents textos en què els quatre personatges sexpliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a lunivers poèticlaberíntic i també diàfande Fernando Pessoa.
Álvaro de Campos, lenginyer poeta, deixeble dAlberto Caeiro, és la part més audaç de Fernando Pessoa«he posat en ell tota lemoció que no dono ni a mi mateix ni a la vida»i és també el més modern dels seus heterònims. En els seus poemes hi plana un esperit nietzscheà, i el ressò futurista de les seves composicions entronca amb el sensacionisme poèticlúnica realitat és la de la sensació. La seva és la civilització de la màquina i del brogit de la ciutat moderna, i lentusiasme descriptiu amb què lencara és el duna personalitat provocadora i crítica per on passen, en forma de versos arrauxats, tots els fils que nuen la nostra modernitat literària.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, sha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).