«Fins que no sha pintat un gris, no sés pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no sha pensat el gris, no sés filòsof». I aquest és el punt de partida daquest assaig de filosofia moral i política, però també destètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, lart, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat.
Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador dun estat dànim, de la burocratització generalitzada, de lambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de lèpoca moderna.
