Mansuet Boxó i Xalabia (1777-1822), fou lhereu duna nissaga de ferrers de lentorn de Montserrat. Molt probablement tingué un protagonisme durant la Guerra del Francès, com a fabricant darmes a les rodalies de la muntanya. Posteriorment, lany 1822, tot defensant la seva concepció tradicional de vida i de la seva gent, actuà com a capitost reialista dun alçament contra el govern liberal, amb una partida de més de cent cinquanta homes. Practicà la guerra de guerrilles, però finalment, assetjat a la seva ferreria de Castellbell i el Vilar, fortificat i resistint amb molt pocs homes la càrrega de lenemic, fou vençut i ajusticiat per a lescarment de tothom.
Com a personatge llegendari, a partir de 1852 destaca un Mansuet ple dheroïcitats. És descrit amb tot detall pels principals literats romàntics del nostre país i de Montserrat, que el vinculen sempre a la Guerra del Francès. Va ser el protagonista mític dobres literàries de Santiago Ángel Saura, Víctor Balaguer, Manuel de Lasarte, i Manuel Angelón, entre altres. De la llegenda en destaca com, davant lavanç dels francesos, salvà la població de Collbató amagant-la a les coves del Salnitre, o el caràcter dheroi a les batalles del Bruc de 1808 contra lexèrcit napoleònic.
