Hom ha tingut animals per a l'alimentació, per al treball, com a vigilants i també com a companys; tant uns com altres han estat animals domèstics. No és aquest el cas. Els que ens presenta Joan de Déu Domènech eren bèsties feres, lleons majoritàriament. Lleons de carn i ossos, ben diferents dels que hi ha en estàtues i escuts; d'aquests, no se'n farà gaire cas: són de pedra i no inquieten ningú. Tot el contrari dels reals: un bràmul ens espaordiria, una urpada pot ser mortal, i la seva presència insòlita a Barcelona i altres ciutats de la Corona d'Aragó omple de meravella.
