Seguint el curs de lEvre com una excursió i una tornada a la infantesa, Les aigües estretes condensa totes i cadascuna de les obsessions que caracteritzen lescriptura de Julien Gracq: la importància de les primeres lectures, el diàleg entre art i realitat, la persecució dun paisatge i duna música abans que duna història, la constatació que el pas del temps, aquest «sortilegi fonamental», és la prova irrefutable de lexistència humana. La de Gracq és una prosa càlida, seductora, amb meandres que conviden a recórrer cada pam daquest trajecte com si fos un viatge iniciàtic.
