Potser ha arribat el moment daturar-se i aprendre a veure de nou el món. O el que queda dell i duna realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per limperi de la tècnica, sempre àvids de novetats, sotmesos a una pressa constant, plens dinformació però mancats de saviesa... Enfront dels discursos salvadors i larrogància dels dogmatismes, filosòfics o religiosos, Joan-Carles Mèlich ens proposa en aquest assaig una obertura decidida a la complexitat i lambivalència del món, també als seus aspectes foscos i dolorosos. Perquè cal que ens afanyem a rescatar un sentit, fràgil i precari, però no menys compassiu i cordial, davant del desvaliment de la nostra naturalesa i lhostilitat del temps present.
