La poesia dAntoni Rovira i Virgili, escrita des de lexili de la Catalunya Nord on fugí del feixisme evoca la seva infantesa i canta lamor a la seva terra, a la seva gent i a la llibertat.
La calma que imposà la repressió feixista contrasta amb lesperit cívic de Rovira i Virgili, que cerca aquella joia que només lautèntica llibertat pot oferir. Probablement, aquest és el motiu pel qual, a lexili, deixà de ser lescriptor que redactava assaigs polítics i es refugià en la llibertat interna oferta per lesperit estoic de la seva ànima al dignificador cultiu d'una poesia tan èpica com intimista que mostra amb subtilitat, en un metre clàssic, la bellesa de Catalunya, del sud al nord.
