Aquest volum recull dos llibres de poemes de la mallorquina Maria Antònia Salvà, la primera dona reconeguda com a poeta en llengua catalana en el segle XX i que va obrir camí a altres grans escriptores i reivindicada avui per tota una generació de joves escriptores. La seva obra poètica, que destaca pel seu arrelament a la terra, la llengua i la tradició, així com un esperit renaixentista, incorpora sensibilitat envers la natura, introspecció i la quotidianitat rural mallorquina. Inclou un epíleg de la poeta actual Maria Callís Cabrera. El primer poemari que incorpora aquest volum és Espigues en flor, el segon llibre de poemes de lautora, publicat el 1926 i que inclou una part dels textos del primer, titulat Poesies (1910). Espigues en flor és considerat un dels lli-bres més representatius de Salvà i sestructura en diversos conjunts de poemes, dividits segons la seva temàtica. Alguns dells són Jo voldria, que tracta temes com lorfandat, lamor o el pas del temps amb imatges del món natu-ral; Flora humil, amb les flors com a protagonistes; Les Complantes, que són elegies funeràries on la pèrdua és el tema cent
