Linterès públic per la cohesió social ha anat guanyant importància a mesura que sha anat observant lavenç recent i global dels processos de segmentació comunicativa, de polarització ideològica o de desigualtat econòmica, entre daltres. Particularment, a Catalunya shi ha afegit la preocupació per lús polític que sha fet sobre una suposada fragmentació de la societat catalana arran de la creixent demanda sobiranista. És per totes aquestes raons que la Secció de Filosofia i Ciències Socials de lInstitut dEstudis Catalans va considerar oportú promoure lelaboració dun informe a càrrec dalguns dels seus membres amb la col·laboració daltres investigadors per tal que sestudiés quina havia estat levolució daquesta cohesió en els primers vint anys del segle xxi a Catalunya. El principal objectiu daquest informe és afavorir un debat social aprofundit, sense apriorismes i a partir de les millors dades disponibles sobre la cohesió, a més doferir una àmplia diversitat de perspectives per aproximar-se a un terreny tan complex com aquest. Linforme que ara es publica presenta una síntesi dels treballs duts a terme per cadascun dels autors, la versió completa dels quals es pot consultar a http://cohesio-social.iec.cat. Tanmateix, és una obvietat que linforme no ha pogut considerar limpacte de la pandèmia de la COVID-19 en la cohesió social del país, un fet que haurà de merèixer una nova i especial atenció de la comunitat científica.
