Just quan fa setanta anys de la mort dAntonin Artaud, publiquem una de les seves obres més emblemàtiques que fins ara no havíem pogut llegir en català: Heliogàbal o lAnarquista coronat, traduïda per Xavier Valls Guinovart i amb epíleg dArnau Pons. Heliogàbal és la peça clau dins lobra dArtaud. Rellevant dins del surrealisme francès, va tenir un fort impacte en la literatura de lèpoca per la seva visió trencadora de la moral i els ritus religiosos. Una obra que, en es va publicar en ple auge del surrealisme.
Es presenta com una biografia de lemperador romà Heliogàbal, que regnà entre 218 i 222 d.C, però narrada a la manera dArtaud; fugint de la simplicitat, creant una atmosfera lírica, i amb una bellesa estranya en el discurs que demana latenció plena del lector. El sacerdot El-Gabal arriba al tron amb 14 anys gràcies a les intrigues de la seva mare i la seva àvia. Des del primer instant es mostra com un sobirà atípic, disposat a imposar els costums i cultes de la seva Síria natal, vistos amb horror pels conservadors romans. La seva figura evoca la tirania arbitrària i el desordre moral, aspectes que Artaud capgira com una sagrada missió: subvertir el fals ordre dallò raonable i instaurar el domini dels principis enfrontats de la vida i la mort.
Ledició:
Lobra conté un epíleg duna figura de renom en lestudi de lobra dArtaud, Arnau Pons, que també és conegut com a poeta i assagista. El llibre és el segon de la col·lecció Bèsties Butxaca, que publica textos dels autors que Edicions Poncianes ja hem publicat en format pòster (a la col·lecció Bèsties), amb el propòsit daprofundir en els autors que, en els pòsters, es poden tastar.
