¿Quin lloc ocupen, en la vida humana, el bé, el plaer i la reflexió, i quina relació sestableix entre ells? Aquestes són les qüestions centrals plantejades en aquest diàleg. Plató ens proporciona la imatge duna persona que gaudeix, que pateix, que pensa, que emet o intenta emetre judicis, que té esperances o que resta en la desesperació, que es mira a si mateix i intenta trobar el seu lloc en el tot. El dibuix de lésser humà que emergeix daquest diàleg ens el situa entre el déu i la bèstia, entre lespera i la immediatesa, entre el plaer i el dolor, entre una racionalitat còsmica, o di vina, i una racionalitat humana. El problema de lelecció com una realitat indefugible, el fet dhaver de triar necessàriament quina és la millor manera dorientar la pròpia vida sens presenta en forma de pregunta oberta. Una pregunta a la qual només el lector pot proporcionar una resposta.
