Els vincles audaços és una novel·la on la realitat sociopolítica més recent dialoga amb el convuls període de l'obrerisme i el pistolerisme d'entre 1917 i 1923. S'hi recorren uns lligams -en l'amistat, en l'amor, en el treball, en la lluita- que sovint «són intangibles, abstractes, immaterials, però els seus fonaments són corporals, concrets, s'han de poder palpar». Per una banda, entre unes amistats que entrecreuen vida i militància en una ciutat enfangada per la precarietat, el racisme o l'especulació, però també dignificada pel 15M, el 8 de març o l'1 d'octubre. Per l'altra, i amb la memòria com a baula, emergeix la trajectòria d'en Francesc Comas i Pagès, en Paronas, el jove vidrier anarcosindicalista de Sants, deixeble de Peiró i de Seguí, que protagonitzà amb altres milers d'anònims «els anys del somni revolucionari dels humils», en una ciutat esqueixada per la lluita de classes, les epidèmies o la carestia. «Tan deslligats estaven, però, uns temps dels altres?».
