ELS KONTOS. UNA NISSAGA DE BUSSOS I CORALLERS. DE GRÈCIA A CADAQUÉS

ELS KONTOS. UNA NISSAGA DE BUSSOS I CORALLERS. DE GRÈCIA A CADAQUÉS

 

28,00 €
IVA incluido
Sense estoc - Consultar disponibilitat
Editorial:
FARELL
Materia
Publicacions locals
ISBN:
978-92-0-199805-7
28,00 €
IVA incluido
Sense estoc - Consultar disponibilitat

A la Costa Brava i a Cadaqués algunes famílies han deixat emprempta. És el cas de la família i companyia de bussos grega, els Kontos, entre finals del segle XIX i meitat del segle XX. Es dedicaren a la pesca d’esponges, i sobretot del corall perquè donava més rendiment, i desballestaven vaixells enfonsats o reparaven cascs de grans embarcacions, pels quals eren molt sol·licitats a Barcelona, a Palma de Mallorca o a Portvendres. S’acabaràn establint a Cadaqués.

Algunes dades:

1887: Iorgos Kontos arriba a Barcelona per ensenyar l’ús de l’escafandra a la Marina de Guerra Espanyola.

1917: un vaixell anglés a vapor fou torpedinat i enfonsat per un submarí alemany durant la Primera Guerra Mundial a la costa de Cadaqués. Yorkos Kontos fou encarregat de desballestar-lo, van treure unes 21 tones de metall. I això els donà molta fama per fer activitats similars.

1932-1934: l’empresa durant 14 mesos va extreure esponges a les Balears.

També els Kontos van influir en l’obra d’importants artistes. El 1910, Pablo Picasso, en una estada a Cadaqués, va pintar a l’oli “Barca grega a Cadaqués” i altres dibuixos. El 1974, Salvador Dalí, en inagurar el Teatre-Museu de Figueres, va col·locar al balcó de la façana un maniquí vestit de busso.

La darrera part del llibre està dedicada a la pesca del corall, donada la transcendència que va tenir a la costa de l’Empordà aquest negoci de la pesca i la comercialització com a objecte sumptuari. S’han seleccionat i transcrit alguns textos sobre aquesta matèria, poc coneguts, que donen fe d’aquesta activitat, de la febre de l’or vermell a les nostres costes al llarg d’alguns períodes dilatats de la nostra història.

El llibre està molt ben il·lustrat amb imatges de bussos i documentació.

Artículos relacionados

  • BEGUINS A GIRONA
    MALLORQUÍ I GARCÍA, ELVIS
    El 12 de juliol de 1321, en presència del rei Jaume II, el bisbe de Girona i l'inquisidor general del regne, el ciutadà gironí Pere Duran de Baldac va morir cremat a la foguera per ser beguí. Els beguins eren persones properes als grups espirituals de framenors que, seguint les idees del frare narbonès Pere Joan Oliu (1248-1928), anteposaven el vot de pobresa a l'obediència del...
    En estoc - Disponibilitat immediata

    24,00 €

  • EL PENEDÈS I L'INICI DEL COMERÇ D'ULTRAMAR
    SANTACANA MESTRE, JOAN / JOAN SANTACANA MESTRE
    Com pot ser que un territori tan mancat de ports naturals com el Baix Penedès fos un dels indrets del país que va embarcar més mercaderies vers Amèrica ?Com s'explica que el Vendrell, una petita vila que depenia dels abats de Sant Cugat, acabés essent el motor que va impulsar aquest comerç de vins i aiguardents ?Quin paper va jugar el tren en el desenvolupament comercial del te...
    En estoc - Disponibilitat immediata

    22,00 €

  • SANT ANIOL D'AGUJA
    COSTA I SAVOIA, ERNEST
    Sant Aniol d'Aguja: valls, cims i gent del Pirineu d'entre el Vallespir i la Garrotxa. ...
    En estoc - Disponibilitat immediata

    40,00 €

  • APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
    VARIOS AUTORES
    El propòsit bàsic d?aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d?arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a termepel poble de Catalunya en el decurs de la història en tots els camps d?activitat que n?han ultrapassat les fronteres. Les aportacions són molt variades i s?incardinen en els diversos camps de l?activitat humana (ar...
    En estoc - Disponibilitat immediata

    78,00 €

  • ELS PRIMERS CASTELLERS (1813-1851). JOSEP BATET, ÀLIES CASTELLER I LA COLLA DE
    CLIMENT FERRÉ, JOAN
    Els primers castellers ens descobreix la primera família castellera de Catalunya, els Batet, de Valls. El pare, Jaume Batet Espelt, conegut com de las Anxanetas, formava part de les torres del Ball de Valencians vallenc-alcoverenc. El seu fill, Josep Batet Llobera, àlies el Casteller (1793-1871), de perfil liberal, fou el primer cap de colla dels castells vallencs i fundador de...
    En estoc - Disponibilitat immediata

    20,00 €

  • HISTÒRIES DE LES GAVARRES
    MATAS, JOSEP
    És una invitació a recórrer un territori tan proper com sovint oblidat. A partir de cinquanta relats breus i rigorosament documentats Josep Matas ens porta a les Gavarres de temps enrere, quan eren plenes de gent d’oficis ben diversos, els camins molt transitats i les campanes de les esglésies convocant i avisant. Hi apareixen bandolers i capellans, moliners i bosquetans, propi...
    En estoc - Disponibilitat immediata

    22,00 €