En Els idus de març, amb una acumulació de fragments de cartes, informes, i dietaris, Thornton Wilder ens explica els darrers mesos de la vida de Juli Cèsar i de la República de Roma. Wilder amb una paciència de miniaturista, a poc a poc, ens va construint un trencaclosques ple de detalls que ens descriu les relacions humanes i polítiques que acabaren amb lassassinat daquell que molts consideraven gairebé un déu vivent. Malgrat que el que ens construeix Wilder és una ficció, és remarcable com, utilitzant un format epistolar, per natura desmanegat i fraccionat, aconsegueix crear una història viva i intensa que reflexiona sobre la grandesa, lambició, els límits del poder i la fi dels somnis. Un clàssic inqüestionable de la literatura del segle vint.
Incloc en aquesta tramesa setmanal una mitja dotzena dels innombrables informes que, com a Pontífex Suprem, rebo dels àugurs, els endevins, els aeromàntics i els criadors de pollastres. Incloc també les ordres que he dictat per a la commemoració mensual de la Fundació de la Ciutat.
¿Què hi puc fer? He heretat aquesta càrrega de superstició i dabsurditats. Governo una quantitat incomptable dhomes, però he de reconèixer que estic governat per ocells i tronades.
Ja no sento cap compassió immediata quan em trobo una daquestes innombrables persones que arrosseguen al seu darrere una vida desgraciada. I de cap manera intento excusar-les quan veig que ja ho han fet elles mateixes, quan les veig assegudes en un tron imaginari de la seva creació, excusats, absolts, i llançant improperis contra el misteriós Destí que les ha maltractat, mentre sexhibeixen com a víctimes en estat pur.
